Estem treballant aquest poema
L’aranya
L’aranya fa mitja
damunt d’una flor,
la tela que fila
és com si fos d’or.
Les mosques beneites
la miren badant,
no saben que un dia
potser hi moriran!
L’aranya, molt llesta,
segueix fent ganxet,
estira les potes
i canta baixet.
Bofill, Puig, Serrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada